Beatriz de Moura, ( ver articulo dedicado a la Gauche Divine dans ce blog) presidenta y fundadora deTusquets Editores, dirigirá la editorial junto a Pantaleón Bruguera (1), accionista desde 1999, e hijo de Juan Bruguera Teixidó fundador de la fallecida Editorial Bruguera (1986), que asume el cargo de director general. Según ha informado en un comunicado la editorial, con estos nombramientos Tusquets Editores inicia una nueva etapa tras el fallecimiento de Antonio Lopez Lamadrid quien hasta ahora ejercía de consejero delegado y socio de la editorial.
Antonio López Lamadrid con Beatriz de Moura en Tusquets Editors / Jordi Roviralta
Las mismas fuentes señalan que Tusquets Editores continuará su labor editorial como empresa independiente y con el rigor que siempre ha distinguido a sus publicaciones. También añaden que tanto De Moura como Bruguera gestionarán la actividad de la empresa con el entusiasmo y la pasión que ha caracterizado a Tusquets Editores desde su fundación, hace ahora cuarenta años- Barcelona. (EFECOM).-(1) En 1933, Juan Bruguera Teixidó muere a los cuarenta y ocho años de edad, por lo que sus hijos Francisco y Pantaleón Bruguera Grané se hacen cargo de la empresa. La desaparecida Editorial Bruguera (1986) "fundadora" de los TEBEOS el Pulgarcito, Rataplán, El Capitán Trueno, El guerrero del antifaz etc.
A lire /Es para leer
Article fort intéressant, en Catalan, mais vous avez un traducteur sur le blog. Articulo muy interesante, en catalan, pero teneis un traductor en el blog
BEATRIZ DE MOURA EDITORA
«L'edició està millor que mai»
Va fundar l'editorial Tusquets fa 40 anys, amb qui aleshores era el seu marit, Óscar Tusquets, i s'ha consolidat com una de les editorials més respectades del panorama editorial actual. En el seu catàleg figuren autors com ara Beckett, Kundera, Calvino, Eco, Duras i CamusQuin balanç fa dels quaranta anys de l'editorial? Vostè s'imaginava, quan la va crear amb Óscar Tusquets, el 1969, que arribaria tan lluny?
–«Impossible! Quan vaig començar a casa meva amb 72 metres quadrats amb quatre persones vivint juntes i amb poquíssims diners no m'imaginava pas que quaranta anys després estaria fent aquesta entrevista. Amb els anys vaig aprendre que una editorial es fa de mica en mica. Treballes moltes hores, és una professió molt vocacional, sobretot si vols ser independent i donar una coherència a totes les col·leccions i també entre elles. Això només es pot aconseguir si t'hi dediques a fons. Aquest és el balanç: molta feina i feina estupenda, perquè és un treball molt agraït, cada dia és diferent perquè no hi ha cap llibre i cap autor que siguin iguals. La satisfacció la tens quan veus que els autors confien en tu i en l'editorial.»
–De formació és traductora; com va anar a parar al món editorial?
–«De molt petita m'agradava estar enmig de llibres. La vida em va portar per altres viaranys no previstos, però instintivament he pogut complir el meu desig d'estar envoltada de llibres, i què hi ha de millor que ser editora!»
–Avui es té més una imatge d'editor empresari, més que lector...
–«Una editorial és un negoci i pensar-ho diferent és absurd. Si vols que els llibres arribin al públic i tinguin una continuïtat ho has d'enfocar com una empresa. Aquí vaig tenir sort perquè va arribar a la meva vida professional i personal una persona que és com el Pep Guardiola al Barça: Antonio López Lamadrid. Va entendre perfectament que una editorial ha de ser també una empresa i ho va fer quallar amb la nostra sensibilitat editorial.»
–Com recorda aquell moment d'ebullició cultural, quan va crear l'editorial?
–«A finals del anys 60 es va crear a Barcelona un grupet molt petit i gens uniforme. Érem gent que compartíem inquietuds i la mateixa edat. Tots teníem mestres a qui els agradava estar amb nosaltres, per exemple Carlos Barral, Vergés, Janés... grans editors que ens van precedir i que van fer una feina que malauradament sovint s'oblida. També hi havia intel·lectuals com ara Gabriel Ferrater, Juan Marsé, Anna Maria Moix, Terenci Moix, Jaime Gil de Biedma... Això va fer que, malgrat el franquisme, poguéssim respirar una mica i fer el burro. Tots teníem clar que Franco es moriria i no volíem quedar-nos amb allò.»
–Com ha canviat el panorama editorial des d'aleshores?
–«Espanya havia quedat al marge del món i calia fer una recuperació cultural importantíssima. Posar-se al dia era fàcil perquè aquestes editorials de referència anaven de cap a caiguda. Vam trobar un món obert. Ara la situació ha canviat, però també ho ha fet la nostra empresa, que ha crescut i canviat de composició. Hem passat de ser vuit socis (amb un intermedi amb dos partners, Planeta i RBA) a ser-ne tres: Antonio López, el director general, Pantaleón Bruguera, nét del fundador de Bruguera, i jo mateixa.»
–Com veu el futur de l'edició?
–«L'edició està més bé que mai. Apareixen moltes editorials noves fora de Barcelona i Madrid i això m'agrada molt perquè funcionen molt bé. Tindran problemes com tothom, però algunes ja tenen deu anys i uns fons molt interessants. Per altra banda, crec que mai s'ha llegit tant. L'únic canvi és que es llegeix més de pocs llibres (best sellers amb temes de moda que tornen), i no tant de molts. Sense oblidar la gran concentració editorial en mans de grans empreses que recuperen antics segells de prestigi (Seix Barral, Destino...) que trobo important que es mantinguin, encara que sigui en unes altres mans. Aquesta és la nostra prioritat: que l'editorial continuï un cop nosaltres ens retirem perquè actualment té uns col·laboradors esplèndids, comercials, editors, directius... persones que treballen a l'ombra però que fan la feina. Tusquets és una de les millors editorials del país: n'estic segura. A més, en la nostra empresa no hi ha burocràcia, només Antonio López té una secretària, i pel que fa als demés, cadascú és responsable del que fa. El tema és veure qui ens succeirà, perquè ni l'Antonio ni jo tenim fills i, bé, ara es tracta de crear un equip que pugui funcionar de manera autònoma. Ara, a més, tenim una situació econòmica molt bona.»
–I la crisi?
–«N'hem viscut tantes! El món editorial en general, gran, petit, mitjà, sempre ha viscut en una mena d'equilibri inestable al qual ja estem acostumats. Les grans empreses ho poden notar més, però finalment el que passa és que guanyen menys. No és cap drama. A nosaltres ens ha agafat en un bon moment, tenim llibres molt bons i per a l'any vinent tenim una programació magnífica. Això ens fa una mica de coixí. Sempre hem publicat entre 60, 65 novetats a l'any i aquesta és la fórmula que ens funciona.»
Beatriz de Moura a la seu de Tusquets, a Barcelona./Foto: ORIOL DURAN.
–Com afronta Tusquets l'edició digital?
–«Això és pirateria pura. L'edició digital encara està a les braceroles, però trobo terrible que grups de fora (tipus Google) envaeixin el mercat sense que encara hi hagi cap legislació que la reguli. Si es pot escanejar tot i posar-ho a l'abast de tothom, ¿què passarà amb els autors? Ja hem vist el que ha passat amb la música, i els autors ho tenen pitjor perquè no poden sortir en un escenari a fer l'espectacle. Aleshores s'ha de veure com es regula a nivell europeu. S'ha de vetllar pels drets dels autors i nosaltres som de les poques editorials que, a més, els gestionem. En tot cas, estem a l'expectativa perquè no ens agafin de sorpresa, com a les discogràfiques, però crec que l'edició de paper no desapareixerà. Tornarem al moment que poca gent llegia llibres. Sota el franquisme hi havia un 35 o 37% de gent que llegia habitualment i ara n'hi ha un 41%. No hi ha una gran diferència, sinó que es llegeix més, però de menys llibres. Tanmateix, el món editorial es va posar a publicar una quantitat ingent de títols que l'estructura dels llibres i de distribució va saturar el mercat. Ara tothom ha rebaixat el nombre de títols. Va haver-hi un moment molt boig, bé, els editors, pràcticament tots, estem molt bojos perquè posar-se a produir un producte que es torna no té sentit. Amb les neveres, per exemple, pots fer un estudi de mercat i calcular quantes se'n poden vendre; amb els llibres no es pot saber mai. Llibres que tu creus que sortiran bé, després no troben públic i a la inversa. L'edició és un dels negocis més arriscats.»
–Com va la col·lecció en català L'ull de Vidre?
–«Coneixem molt poc el mercat editorial català perquè està molt subvencionat. Tenim aquesta petita col·lecció dirigida per Antoni Marí i alguns escriptors estrangers ens demanen treure l'edició doble en català per qüestions de comoditat, com ara en Milan Kundera.»
–Ha editat autors que admira?
–«He tingut dues satisfaccions molt grans. La primera, poder editar Albert Camus, un autor que em va guiar la vida. La seva obra ja estava publicada a l'Argentina i a Mèxic en castellà quan vam crear l'editorial. Hi havia un llibre, però, que ningú sabia que existia, el que es va quedar a casa seva quan va morir en accident de cotxe. Els fills ho van mantenir en secret durant molts anys fins que per casualitat vaig conèixer a la seva filla, Catherine Camus, i ens vam fer amigues. Així vaig conèixer l'existència d'aquest llibre i el vaig poder publicar,El primer home. Després, vam editar un altre autor que també llegia molt, Simenon, amb els Maigrets. Però vam tenir tants problemes amb els drets que ho vam deixar. Un altre que m'hauria agradat molt publicar és el Tintín, que va ser fonamental en la meva vida durant la infància. A casa en tinc primeres edicions.»
–No s'ha plantejat mai escriure?
–«Vaig intentar escriure de jove i vaig adonar-me que era una rucada. Si la gent llegís una mica més, tindria més pudor a l'hora de presentar certs manuscrits. Per ser escriptor cal tenir un talent i jo serveixo més per publicar. Avui tothom escriu blocs i em sembla perfecte, però que ningú es pensi que és escriptor per això. El talent és un do estrany, a vegades surt en persones que no han tingut un entorn propici, i cal una mica d'humilitat per reconèixer que no és té. Ara bé, com a lectora i editora disfruto molt.»
21/06/09 02:00 - VALÈRIA GAILLARD Publicado en el Punt Barcelona 22-06-2009 Pàgina 28
.gif)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire